Introducció a Menorca

Aquells qui coneixen les quatre illes majors de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears solen opinar que, de l’una a l’altra, hi ha diferències evidents, per no dir espectaculars. Després, si les coneixen des de fa temps, solen remarcar que l’embranzida de la indústria turística hi ha provocat canvis, canvis importants... De fet, tot canvia, en efecte, però això no impedeix que a Mallorca encara s’hi puguin respirar algunes essències ancestrals, que Eivissa conservi la seva calidesa “africana”, que Formentera desprengui encara l'encant paradisíac dels llocs petits, allunyats i oblidats... i que Menorca ens ofereixi una mica de tot això i molt més d’allò que encara la fa més particular i, per tant, diversa. Podríem veure l'illa com un retall segregat del continent i ancorat, amb molt bon ull, al bell mig de la Mediterrània més occidental. Els seus 700 km2, repartits entre vuit municipis, donen per molt. És quelcom que es descobreix tot d’una que abandonem la reverència d’autòmat mecànic que tenim pels banys de sol i les seves litúrgies. L’ús del temps d’estiueig es justifica plenament, donada la qualitat de les platges i les cales illenques. Però, encara més que en altres destinacions, aquí és interessant, gratificant, "tot allò altre" que no acostuma a complementar l'oferta turística internacional, i que, en canvi, a Menorca sí que s’ofereix: en primer lloc, l’amor a la terra dels seus habitants, gent civilitzada. I, després, naturalment, les festes, els mercats d’artesania, els monuments prehistòrics, els productes de la gastronomia local, les empremtes de la història a cada cantonada de la geografia urbana... tot el que ens convida a gaudir amb calma –habilitat que sovint s'atribueix als menorquins– d’un lloc que podria convertir-se en model a seguir si s’aconseguissin els objectius de creixement sostenible que avui dia es propugnen. L'illa ja ha traspassat la barrera dels setanta mil habitants, un fet que podia semblar impossible fa mig segle... però encara està lluny de patir els ofecs de les aglomeracions causades pel creixement demogràfic. Tot i que els visitants augmenten fins al doble aquesta xifra durant el punt àlgid de la temporada, la quota de paisatge per barba segueix essent alta. I, a més, el gaudi de la natura també es perllonga pels dominis de la mar, on la bellesa dels fondals marins és la continuació de les meravelles de la costa. Com la configuració de la xarxa viària fa difícil abastar tot el litoral per terra, la navegació esportiva, aleshores, esdevé l’alternativa. D'aquesta manera s'imita, cada cop més, l'afecció local de fer la volta a l'illa per etapes en embarcacions de tipus familiar; i també son nombrosos els qui practiquen submarinisme. Per altra banda, també augmenta el nombre d’aquelles persones que s'interessen per l’hostaleria rural, tot just acabada d'estrenar, per gaudir directament d'una natura pràcticament incòlume (l'activitat agrària ha estat fins avui la clau de la seva preservació). A més, hi ha curiositat per aquells aspectes de la vida insular que abans, no se sap massa bé per què, hom evitava de mostrar, potser pensant que no havien d'interessar a ningú. Així que, com dèiem a l'inici, tot va canviant. Per sort, sembla ser, amb una visió molt clara dels riscs que comporta abusar del medi. No ens ha d’estranyar, en conseqüència, que l'amable acollida que es brinda al foraster només comporti una contrapartida, una petició: la de respectar aquest medi com ho ha anat fent fins ara la població local.