Flora i Fauna a Menorca

La vegetació més representativa de l'illa fou, temps enrera, la dels alzinars, però la seva desaparició parcial fa que destaquin el pi i l’ullastre, un avantpassat de l'olivera en termes genètics i, de fet, el recurs tradicional per a l’obtenció de fusta. A causa de la necessitat que tenen els vegetals d'aprofitar l'aigua, predominen les espècies de fulla impermeable i perenne més que no pas les de fulla caduca. Hi trobem en retrocés les que podríem anomenar "domèstiques" habituals a les Balears: el garrofer, l'ametller, la figuera, i l'olivera. També hi trobem sivines, a prop de les platges i de les zones humides. El segon nivell de vegetació es caracteritza pel llentiscle, l'aladern, l'arboç, el bruc, la murtra, la ginesta, el ginebró, el baladre, els abatzers... i encara més arran de terra, les liliàcies (com l’espàrrec boscà), les aràcies, (com el singular bec de frare) i les inefables orquídies, com ara les anomenades "mosques", de tonalitats grogues i blaves.També podem veure el lliri blanc a les zones dunars, la botja, blanca o negra, a les zones desforestades i el càrritx a les garrigues. Els líquens encatifen el roquissar i, als espais litorals que el vent sotmet, hi lluiten per la vida unes comunitats de matoll atapeït, arrodonit i espinós, l’anomenat socarrell. El món animal es composa de petits mamífers, rèptils, insectes, i, això si, aus nombroses. Dels mamífers en podem destacar les martes, les fures, les mosteles, els conills, els rat-penats i alguna varietat de rata cellarda, així com l'eriçó i els seus parents. Els rèptils estan representats per la tortuga mediterrània, les sargantanes, i qualque serp petitona i no gens verinosa. Però la població animal amb major pes específic és la que pertany al regne alat: tots els biòtops que es poden esmentar compten amb la seva població d'aus. A més, cap a l'estiu arriben, d’enllà del Sàhara, oronelles, falciots, cabots, abellerols... A nivell ornitològic són molt importants zones com S'Albufera des Grau, on una nombrosa població sedentària acull cada any milers d'altres ocells que hi arriben per criar. Els afeccionats hi poden veure, a les seves ribes o entre els canyars, l'ànec collverd, fotges, rasclons, xiuladors, polles d'aigua, corriols, cullerots, sebel•lins, avisadors, soterins o cabussets, agrons... Durant l’any, les rapinyaires i les carronyaires exerceixen el seu domini damunt la varietat d'espais que senyoregen. Només la irrupció de l'home als territoris on niaven ha reduït perillosament el nombre d'algunes d'aquestes aus de gran envergadura. És el cas de l'àguila peixatera, de l'àguila calçada o del milà reial. Però és fàcil , encara, veure falcons, xòrics, aligots, esparvers, miloques i arpelles, així com òlibes i mussols; sense oblidar que, entre els ocells més petits, també són moltes les varietats d'insectívors que podríem esmentar: pinsans, caderneres, verderols, busquerets passerells...