Tot i el seu origen medieval, aquest poble no va assolir una certa entitat, ni la segregació des Mercadal, fins a mitjans del segle XIX. El seu nom es sol relacionar amb les ferreries que potser ja existien quan Jaume II de Mallorca va concedir la categoria de parròquia al nucli original. D'altres llocs propers també tenen noms relacionats amb la feina de ferrer, com S'Enclusa, petita elevació que junt amb Santa Àgueda, un altre "cim" notable, confereixen cert aspecter "muntanyós" al paisatge. El canvi progressiu a noves activitats econòmiques ha capgirat la seva imatge des de fa poc més de vint-i-cinc anys; sens dubte, l'estirada va arrencar amb la "turistització" de Cala Galdana. Ara, els ferreriencs s'ocupen a la construcció i a les fàbriques de mobles, bijuteria i calçat, allunyant-se a poc a poc de la tradicional dedicació a les feines del camp. Aquestes transformacions han rejovenit Ferreries, que no ha perdut el sabor d'abans, que encara es respira als petits carrers al voltant de l'església parroquial de Sant Bartomeu i a la remodelada plaça d'Espanya quan, el matí dels dissabtes, s'hi instal•la el mercat de productes artesanals i agrícoles. També es de recent creació el Museu de la Natura, una aportació valuosa a la política de protecció de l'entorn (que a Ferreries sempre ha tingut ferms defensors). Exerceix una meritòria tasca de divulgació dels valors naturals i culturals exposats amb tot de recursos interactius, i organitza conferències i projeccions de pel•lícules per complementar les exposicions (veure fitxa al final d'aquest text). A prop del poble, per un trencall de la carretera que va as Migjorn Gran, hi trobem el jaciment prehistòric de Son Mercer de Baix, amb un conjunt d’habitacles pretalaiòtics entre els quals destaca l'anomenada Cova des Moro. Es tracta d'una naveta molt primitiva, amb una coberta de lloses que descansaven sobre pilastres formades per carreus més petits a la base i majors a mida que s'acosten al capitell, una fòrmula constructiva antiquíssima que, des de l’art paleocristià –i posteriors– es relaciona simbòlicament amb “l’arbre de la vida”. Des d'aquest punt, es pot davallar al veí Barranc de sa Cova i gaudir d'una imatge de gran bellesa en la seva confluència amb el de Trebalúger. Marcant el límit d'aquest municipi amb el de Ciutadella, un altre barranc, el Barranc d’Algendar, és sens dubte un dels espais naturals més sorprenents de l'illa. Entre el Pla Verd, on comença, i la Cala Galdana, on s'acaba, les seves altes parets protegeixen uns horts de gran fertilitat i uns racons on l'aigua i l’exuberant vegetació creen paisatges inoblidables.
