El campanar de l'església de Sant Martí domina la població, situada al centre geogràfic de l'illa, als peus de la seva elevació més notòria, El Toro. Aquesta situació la va con-vertir en parada obligada de refresc quan els desplaçaments eren lents, però són molts els menorquins i turistes que perpetuen el costum d’aturar-s’hi (amb l'excusa, per exemple, de comprar els dolços típics de Ca's Sucrer, un establiment amb la fama merescuda). Antigament fou el cap i casal d'un terme molt extens, que incloïa els nuclis originals d'Es Migjorn i Ferreries i que tenia el privilegi de celebrar mercat –d'aquí li ve el nom– una vegada per setmana. La pròpia senzillesa de les cases més antigues fa percebre el caràcter rural de la zona, on la població disseminada pel camp sempre fou superior a la que vivia al poble. El creixement urbanístic dels últims anys ha duplicat pràcticament la superfície urbana que ocupava abans, tot i que s'ha modificat molt poc el centre. Com a construccions més singulars hi destaquen el gran aljub i el molí fariner transformat en restaurant. L'aljub és una de les aportacions a la xarxa de comunicacions i serveis públics que es produí sota el comandament de Sir Richard Kane a l'illa. Fou construït per Pere Carreras el 1735 i amb l'enorme capacitat de recollida i emmagatzemament d'aigües pluvials solucionà durant molts anys el subministrament dels veïns. L'escala que duu a la coberta en delata la presència, ara que ha quedat mig tapat entre cases. Abans d'arribar as Mercadal, venint d'Alaior, es pot veure al costat de la carretera, a l’altura anomenada Penya de s'Indio, una curiositat del paisatge: es tracta d'un monòlit on les fractures i l'erosió han tallat de manera natural l’efígie d'un “cacic” tocat amb plomes. Tots els divendres d’estiu, de les 19 fins les 22h, s'instal•la a la plaça Pere Camps el multicolor mercat artesà: peces de ceràmica, flors, roba pintada, avarques, treballs d'esparteria i forja... s'hi exposen amb l'acompanyament festiu de balls i actuacions musicals en directe.
