Durant el segon domini britànic de l’illa, es va decidir traslladar els habitants de S’Arraval Nova (nucli annex al castell de Sant Felip) a una nova ubicació. Els carrers d’Es Castell –batejada originalment com a Georgetown– anaren apareixent entorn de la plaça d’armes que ara coneixem com S’Esplanada. Al centre urbà, els antics quarters ens revelen els orígens militars de la localitat, tot i haver canviat d’us (el dels enginyers és avui seu del Museu Militar). La monotonia dels grans volums blancs de l’arquitectura castrense només queda interrompuda per l’edifici de l’ajuntament, pintat de vermell i amb una torre que sobresurt de la façana principal. D’aquest mateix edifici és interessant la placeta interior amb dependències perimetrals que foren utilitzades com a mercat de carns i escola infantil fins la recuperació de l’espai per a funcions administratives. La situació mateixa de l’església parroquial del Roser, al marge del nucli central, demostra quines foren les prioritats dels que dissenyaren el poble. La construcció del temple s’inicià el 1777, seguint l’estil neoclàssic, tot i que a l’interior hi destaca un retaule de pedra d’execució més antiga. Amb les últimes actuacions a nivell d’obres públiques, Es Castell s’ha proposat recuperar els espais marítims que havien anat perdent la importància d’altres temps, com el Moll d’en Pons, Cala Corb o el Moll de l’Hospital. Això confirma el seu pes en l’urbanisme original, on els carrers principals es dirigien a la línia de costa i les cases unifamiliars –moltes d’elles segueixen en peu– disposaven d’un ampli jardí amb vistes al mar interior del Port de Maó. Fins ara, i sens dubte seguirà tenint el seu pes, el protagonisme únic de “façana marítima” l’ostentava Cales Fonts. Aquest moll de pescadors va ser un dels primers espais de l’illa reconvertits a causa del turisme: bars i restaurants ocupen les coves que es van utilitzar com a magatzems i refugis, i avui les terrasses s’estenen on abans es teixien les xarxes. La bullanga que conjura durant els mesos d’estiu es notable i la seva popularitat no decreix ni després de l’aparició d’altres zones de diversió. No podien fer-li la competència ni la Cala Pedrera, minúscula, gairebé sense arena, amagada entre les urbanitzacions de Santa Anna i Sol del Este, ni Cala Corb, que entra profundament dins del casc urbà. Però la millora de tots aquests espais renovarà, sens dubte, la imatge de la població.
