Arquitectura a Menorca

L'arquitectura composa una imatge força fidel de l'evolució, el creixement o la decadència d'un poble. Pot esdevenir el testimoni insubornable, gairebé sempre inamovible, de la seva manera de fer en el passat fins arribar a convertir-se en el notari que registra el dia a dia sense omissions transcendentals. A Menorca, les cases, els monuments, permeten "llegir" una trajectòria, el pas o l'assentament de diferents pobles i cultures en el territori: mitjançant les visites als jaciments prehistòrics, o durant els passeigs pels carrers dels pobles, es poden absorbir, a través de l'arquitectura, detallades lliçons de saber estar i perdurar. Però a més, hi trobem una arquitectura molt característica del món rural, que comença per les interminables parets de pedra seca que delimiten la propietat i protegeixen els conreus del vent. Dins la gran quadrícula que dibuixen, les casetes blanques esquitxen els verds del camp o s’agavellen al voltant dels pobles, alhora que contribueixen de manera eficaç a il•lustrar el cartell de tipismes amb que l'illa s'anuncia a l'exterior. Estan fetes de grans blocs de marès i d'ullastre (olivera borda), els únics materials que hi havia a mà, aleshores, i que habitualment es trobaven “a peu d'obra”. Les cobertes, de teula àrab, són la primera baula d’un acurat sistema que recull la pluja, tant desitjada, per omplir d’aigua les cisternes i els aljubs. Compten, també, amb forns per coure-hi pa i grans menjadors per acollir els jornalers. Es protegeixen de les inclemències climatològiques amb mínimes obertures al nord i porxades al sud. Creixen a mida que augmenten els treballs i les necessitats de les famílies que hi habiten... Les cases pageses menorquines són un bon exemple d'adaptació al medi, encara que algun dia necessitaran un certificat d'autenticitat. El seu destacat protagonisme com a aportació de l'home al paisatge ha crescut amb la regressió que pateix el sector agrícola. Algunes, de molta presència, s'habilitaran o ja s'han transformat en hotels rurals de gran acceptació. D'altres llocs, o cases de camp, antigues propietats d'explotació, també s'han reconvertit en finques d'esbarjo, fins al punt que aquesta amabilitat de les casetes blanques, dotades d'un "jardí extens", i convenientment allunyades de contaminacions, ha seduït una nova població d'origen urbà que va substituint els antics habitants. La demanda ha disparat de tal manera els preus de compra que ja comença a ser alt el risc d'una "rur-urbanització", amb la consegüent propagació del model a promocions urbanístiques que no siguin altra cosa que artifici.